En referència al nostre aparença externa, hem de saber acceptar el nostre físic tal com l’hem heretat, el que cal es cultivar la nostra bellesa interna, que es la que reflectim pels nostres ulls i expressem amb l’aspecte de la cara, tal vegada sigui més important l’efecte que produeix una persona que parla bé, que se sap moure, que es simpàtica, que es amable, etc. que la que es agraciada físicament i que no posseeix aquest altres atributs interns.

This entry was posted on divendres, octubre 31st, 2008 at 2:31 pm and is filed under Sense categoria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.